BOLETS D'ESTIU, RESPECTA'LS!


L'evolució de l'activitat boletaire a Catalunya ha estat exponencial els últims anys. Molts gent que no havia anat mai a collir bolets d'estiu, ara està a l'expectativa de quan i on diu l'home del temps que es fan els primers ceps per anar a buscar aquest apreciat bolet. La veritat és que aquest tema s'ha descontrolat molt i molt, i trobem sovint al bosc molta gent que no coneix ni evidentment practica les mínimes normes de respecte a la natura del boletaire.

Especialment delicats són els bolets d'estiu, d'entre els que es troben els apreciats ceps o els ous de reig, ja que hi trobem moltes altres espècies, d'interès micològic i d'interès naturalístic, que s'han de respectar.

Recordem les normes bàsiques del bon boletaire:

1) Es va al bosc a disfrutar de la natura i a collir bolets, no a "saquejar-lo".

2) Els bolets que s'han de collir són estrictament els que coneixem perfectament, si tenim dubtes de la seva identificació, els hem de deixar intactes al bosc.

3) Només collirem una espècie quan n'haguem vist uns quants exemplars, pensem que si en veiem només un de sol, pot portar confusions.

4) Anirem amb cistell, amb ganivet, o sense, doncs si anem sense ganivet, arrencant la "soca" del bolet amb el dit amb cura no farem cap mal al sòl ni al micel·li.

5) Si davant del bastó hi portem sempre el respecte a la natura, podrem collir bolets durant molts i molts anys.

6) Cal tenir molta cura amb els residus que podem generar quan anem al bosc: tots cap a casa!

Algunes de les espècies de bolets d'estiu que es poden trobar de forma regular a la comarca, dues de verinoses i les altres que ens ofereixen múltiples possibilitats gastronòmiques:

 

El reig bord (Amanita muscaria) és una espècie tòxica molt comuna en boscos de muntanya mitjana i alta muntanya. A la comarca d'Osona la trobem al Montseny, Collsacabra i Pre-Pirineu osonenc, en rouredes, fagedes i pinedes. Cal no confondre-la amb l'ou de reig, espècies molt bona comestible. En el reig bord, el peu i les làmines són blanques (en l'ou de reig són grogues) i el reig bord té la superfície del barret de color vermell amb taques blanques (en l'ou de reig és de color taronja i llisa). ESPÈCIE VERINOSA.

La cua de cavall (Amanita rubescens) és un excel·lent bolet comestible poc conegut a la comarca. Gairebé ningú recol·lecta aquesta espècie que és molt apreciada en altres indrets de la geografia catalana. Cal vigilar, però, de no confondre aquesta espècie amb el pixacà (Amanita pantherina), que és una espècie molt tòxica. La diferenciarem perquè la cua de cavall no té mai les taques blanques sobre del barret (les té de color marró rosat) i té la base del peu de color vinós.

Sens dubte que l'espècie més verinosa i que provoca més enverinaments greus a Catalunya és la farinera borda (Amanitha phalloides), a la foto. La diferenciarem pel seu peu blanc, amb anell, una volva blanca a la base del peu, i un barret de color verdós que pot agafar tonalitztas groguenques i fins i tot gairebé blanques. Cal tenir en compte qe és TÒXIC MORTAL i que es troba a gairebé tots els tipus de bosc de la comarca.

 

La llora verda (Russula virescens) és una altra espècie poc coneguda i excel·lent comestible. La gent que la coneix bé la qualifica del nivell del cep o de l'ou de reig. Es diferencia per tenir la típica forma i textura de les llores o cuabres (gènere Russula), amb el barret de color verdós amb unes escates de color marronós que li donen la imatge d'una superfície d'un formatge Roquefort.

 

L'ou de reig (Amanita caesarea) és el rei dels bolets d'estiu. D'una qualitat gastronòmica excel·lent, es pot consumir cru i cuinat de moltes i diverses formes. El trobem en rouredes i alzinars termòfils i el diferenciem per la pota i les làmines grogues i el barret taronja. La volva de la base del peu és blanca.

Els ceps o surenys tenen a la comarca quatre espècies representatives: Boletus edulis (exemplar de la fotografia), present en fagedes i pinedes de muntanya; el Boletus aestivalis, en rouredes termòfil·les i alzinars, Boletus aereus, bàsicament en alzinars i suredes i Boletus pinophilus, present en pinedes i fagedes de muntanya. Són quatre espècies força similars que es diferencien bàsicament per l'hàbitat on creixen i per la temporada que surten, però són tots bolets de finals d'estiu i inicis de la tardor.

© Jordi Baucells , 2007
© Jordi Baucells (totes les fotografies i textos)
Pàgina actualitzada: 1/12/08