Osona Natura

Grup de Naturalistes d'Osona | Grup d'Anellament Calldetenes-Osona | Grup de Defensa del Ter
subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link
subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link
subglobal3 link | subglobal3 link | subglobal3 link | subglobal3 link | subglobal3 link | subglobal3 link | subglobal3 link
subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link
subglobal5 link | subglobal5 link | subglobal5 link | subglobal5 link | subglobal5 link | subglobal5 link | subglobal5 link
subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link
subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link
subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link

Espècies invasores: l'ailant i la robínia .

Moltes de les espècies introduïdes i invasores dels nostres ecosistemes autòctons són plantes. El cas de l'eilant i la robínia.

Originàries de països llunyans, moltes espècies inicialment ornamentals han sortit dels jardins i dels parcs urbans per envaïr els ecosistemes naturals del país. En aquest cas en tenim dues de les més típiques: l'eilant (Ailanthus altissima) i la robínia o mal anomenada "acàcia" (Robinia pseudoacacia). La primera, l'eilant, es troba cada dia més extesa per marges arbats propers als conreus i propers a poblacions, grans masies o granges. És força invasora, i els rebrots proliferen amb rapidesa prenent espai a altres arbres i arbusts que creixerien en els mateixos espais de forma natural: l'om, el fréixer, la moixera de pastor, fins i tots fruiters del tipus pomera i cirerer.

L'"acàcia", que l'anomenem així popularment però que no pertany al grup de les acàcies pròpiament dites, és un arbre que ja fa moltes dècades que va envaïr marges, torrents, vores de rius i sobretot vores de carreteres. Molt invasora, creix amb especial agressivitat després de podes, neteges de voreres, neteges de línies elèctriques, etc. que li deixen l'espai lliure i amb molta llum. Té una estructura d'arbre molt laxa, poc compacta, pel què la fa molt poc apropiada per a ubicar nius d'ocells, forats naturals en el tronc, etc. perjudicant així moltes espècies de vertebrats. Les garses (Pica pica) són dels pocs ocells que habitualment allotgen els seus nius en les acàcies. En el trons principal i en les branques, l'acàcia té unes llargues punxes que tenen un líquid que, quan et punxes, és força dolorós.

ailant
Ailant (Ailanthus altissima)
Robinia
Robínia (Robinia pseudoacacia)

Realment és una tasca molt difícil i costosa retirar aquestes plantes invasores del medi natural que han ocupat. Per exemple, les acàcies, han envaït amb força torrents i rieres a causa de l'eliminació agressiva dels verns i salzes per tales abusives. Aquests fets han donat com a resultat una invasió que suposa un cost econòmic important: quan les rieres i torrents eren protegits de forma natural pels verns i salzes, en forma de vegetació de ribera especialment adaptada a deixar passar les aigües en cas d'avinguda i les varen tallar de forma abusiva, al cap d'uns 5-6 anys han estat envaïdes per la canya (Arundo donax) i l'acàcia o robínia, esevenint aquestes dues espècies un clar perill en cas d'avinguda, ja que formen tap en la llera i poden causar avingudes importants. Les feines per retirar canyes i acàcies per part de l'administració (Agència Catalana de l'Aigua) costen molts diners, i mai aconsegueixen eliminar de forma permanent aquestes espècies invadores, que amb poques setmanes comnecen de nou a rebrotar amb força.

Sobre la web | Mapa del web | Política de privacitat i accés a dades i fotografies | Contacta | ©2008 Jordi Baucells