Els crancs de riu a Osona. El cranc autòcton (Austrapotamobius pallipes lusitanicus), el cranc roig americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus).

Actualment a la comarca d'Osona hi viuen tres espècies de crancs de riu: l'autòctona, que en alguns documents es diu que realment no és autòctona sinó que introduïda de principis del segle passat a les comarques centrals de Catalunya, el cranc roig americà i el cranc senyal. Les dues últimes són espècies d'origen americà que actualment són invasores a Catalunya i per tant competeixen amb espècies autòctones d'invertebrats.

 

El cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes lusitanicus) viu actualment en poques rieres i torrents de la comarca. Se'l pot trobar de forma molt localitzada i en petit nombre en rieres de muntanya mitjana amb un bon substrat i una bona qualitat de l'aigua. Fins a principis dels anys noranta, aquesta espècie era relativament comuna en rius i rieres de la comarca, actualment ha desaparegut completament de la majoria dels espais on vivia.

El cranc roig americà (Procambarus clarkii) es troba a Osona a molts indrets i en hàbitats aquàtics diversos. Des de fa uns deu anys, és espècie comuna i en plena expansió a Osona. Se'l troba en rius i rieres amb qualitat de l'aigua mediocre o dolenta, basses agrícoles, canals de reg o canals industrials del riu Ter i en definitiva tota mena d'hàbitats aquàtics. A la fotografia es pot veure l'agressivitat d'un exemplar adult d'aquesta espècie quan ens acostem a ell.

Aquest cas dels crancs és, a Osona, un cas de dues espècies que no competeixen directament per un mateix hàbitat, sinó que la transformació de l'hàbitat aquàtic per part de l'home n'elimina una (l'autòctona) i n'afavoreix l'altra (l'americà). El darrer suporta molt més fàcilment la contaminació, eutrofització o turbulesa de l'aigua. És fonamental la conservació de les rieres de muntanya mitjana evitant contaminacions per purins i fems de bestiar domèstic i evitant les extraccions il·legals d'aigua que fan que, sobretot a l'estiu, les rieres i torrents quedin seques.
A les fotografies podem veure dos exemples dels hàbitats òptims per a les dues espècies de crancs de riu que hi ha a Osona. A l'esquerra, un gorg d'una riera de muntanya mitjana on hi ha una població en bon estat de cranc de riu autòcton. El gorg és fosc però la fotografia és feta de dia, és cobert per vegetació de ribera. A la foto de la dreta, una imatge del riu Ter en el seu pas per Masies de Voltregà, un dels indrets d'Osona on s'han trobat més crancs de riu americans. Les aigües del riu, tèrboles, fan petites basses on els crancs es reprodueixen.

Cranc senyal

Imatge d'un exemplar de cranc senyal a la comarca d'Osona, juntament amb restes d'un altre exemplar adult de la mateixa espècie menjat per una altra espècie invasora: el visó americà . El cranc senyal viu en hàbitats similars als òptims per a l'espècie autòctona, fet que el fa molt més perillós de cara a desplaçar poblacions de cranc autòcton. A més, els exemplars d'aquesta espècie són gairebé tots portadors del fong que infecta els exemplars del país.

Cranc senyal

Exemplar de cranc senyal. El podem diferenciar del cranc de riu autòcton perquè la part de sota de les pinces és vermella i blava. Alguns exemplars (no és el cas del de la fotografia) assoleixen grans dimensions.

Exemplar adult de cranc autòcton trobat al torrent de Gasala (Taradell) l'any 2000. Aquest va ser un dels últims exemplars que es va poder censar en aquest indret, d'on ha desaparegut totalment.

Exemplar adult de cranc autòcton en una riera del Lluçanès. Són pocs els punts on encara queden crancs en els torrents i rieres del Lluçanès, on la manca d'aigua és un dels principals problemes.

És interessant que qualsevol persona que detecti o conegui indrets de la comarca on hi ha crancs de riu, de qualsevol de les dues espècies, o comuniqui al Grup de Naturalistes d'Osona o a través del fòrum de naturalistes que hi ha a la mateixa pàgina del Grup. També ho pot comunicar a l'adreça de correu que hi ha a la pàgina principal d'MM.

© Jordi Baucells , 2009
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 3/08/09