Guilleries
Vista panoràmica dels alzinars de les Guilleries: carena de Vernencs i vall de la riera d'Espinelves. Novembre de 2008.

En aquesta fotografia podem identificar els elements singulars d'aquesta part de les Guilleries des del punt de vista paisatgístic i ecològic (elements visibles a la fotografia per ordre d'esquerra a dreta de la imatge):

  • Al fons les estribacions del Montseny, des de Matagalls Xic, amb alzinars i roquissars.
  • L'alzinar muntanyenc cobreix la vegetació de la major part de les carenes, especialment les parts més solelles. A les obagues hi ha castanyers, fréixers i verns (aquests últims lligats a les rieres i torrents).
  • El cingle vermell de Vilanova de Sau i del Salt de la Minyona, a Tavèrnoles, al fons de la imatge a mà dreta.
  • El roure martinenc a primer plànol d mà dreta, una de les espèccies que apareixen de forma dispera enmig de l'alzinar, en rodals més humits.

En aquestes terres, totalment envaïdes per la massa forestal, hi podem trobar només espècies propies dels boscos mediterranis i semihumits. És abundant el senglar (Sus scrofa), i present en poc nombre el cabirol (Capreolus capreolus). La llebre (Lepus europaeus), que havia estat acomú en tota aquesta zona, actualment hi és present en poc nombre, doncs troba ja pocs espais oberts on alimentar-se. Pitjor li ha anat al conill (Oryctolagus cunniculus), que ja s'ha extinguit de la pràctica totalitat del massís de les Guilleries. La guineu també és típica de la zona, i tot i que probablement ha disminuït els seus efectius en les darreres dècades, encara hi és ben present. Els ocells dels espais oberts i agrícoles, com la perdiu (Alectoris rufa) i la guatlla (Coturnix coturnix), havien estat molt abundants, i peces dels caçadors locals. Ara es troben totalment extinguits. Hi trobem ocells forestals: picot garser gros (Dendrocopos major), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el picasoques blau (Sitta europaea) en els indrets més humits amb la presència de caducifolis. El rèptil més tìpic d'aquestes terres ésel llargandaix verd o lluert (Lacerta bilineata) i el sargantaner gros (Psammodromus algirus), el primer prefereix els racons més humits i el segon els més secs i pelats. Del grup dels amfibis, dins del bosc trobem sovint la Salamandra (Salamandra salamandra) i el gripau comú (Bufo bufo).

Guineu
La guineu ha estat perseguida des de fa segles per l'home del camp. No obstant, la seva capacitat d'adaptació l'ha fet resistir les pressions de l'home fins a l'actualitat. És un dels pocs mamífers que viu en pràcticament tots els biòtops de la terra.

 

© Jordi Baucells , 2009
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 30/12/08