Vista dels cingles de l'Avenc
Vista panoràmica dels cingles de Tavertet, l'Avenc i Pla Boixer, des de l'Aulet, al Pla de Mondois.

 

 
L'Agullola de Rupit
L'agullola de Rupit, vista del Pla Boixer. Aquesta agullola, que es situa entre els cingles del Collsacabra i la Vall de Susqueda, queda apartada del cingle major i és poc freqüentada. Destaquen les espècies pròpies de les grans cingleres, juntament amb les que viuen en prats humits de muntanya, com l'escorxador (Lanius collurio)i el pardal de bardissa (Prunella modularis).

Els moixernons de primavera (Calocybe gambosa) són sens dubte bolets que al Collsacabra estan reservats només a la gent del país, la gent que es coneix pam per pam aquestes terres i que des de fa anys coneixen les moixernoneres. Aquesta espècie, que es fa cada any al mateix lloc, fa un erol (rastre que deixa la presència del micel·li i que normalment té forma de ferradura) que indica la seva presència. És una espècie extremadament buscada i apreciada. A la fotografia també es pot veure una múrgula (Morchela deliciosa), espècie també molt apreciada i de presència primaveral.

 

Moixernons de primavera

Vista general de la cinglera
Vista general del Collsacabra des dels cingles de Vilanova de Sau. Sorprenentment al que pugui pensar la gent, hi ha més de 40 Km de cinglera vertical des dels Munts fins al Far, formant una serralada amb un gran valor ecológic i paisatgístic. La boira és present sovint al cantó de les Guilleries, ocupant les valls de Sau, Susqueda i Vilanova.
L'espectacularitat del cingle de l'Avenc queda palesa en aquesta fotografia, on es pot veure una persona just a la punta de la roca, a tocar de la paret, fet que il·lustra la magnitud i les dimensions d'aquesta paret vertical.Espècies de plantes com la sabina (Juniperus phoenicea), el teix (Taxus baccata) i la mateixa alzina (Quercus ilex) creixen al bell mig de la paret.
Cingle de l'Avenc
Cinglera de Tavertet
Quan fem el recorregut des del poble de Tavertet fins el pla boixer i la casa de l'Avenc, veiem aquesta vista, de part de la cinglera major del Collsacabra amb els cingles del Santuari del Far al fons. Es pot apreciar el caràcter bicolor de la cinglera, amb la part silícica de colors vermellosos a sota i la part calària (grisa) a sobre.
La zona dels cingles de Vilanova és marcadament diferent a la zona dels grans cingles de Tavertet i Rupit. De més moderades dimensions, aquests cingles estan envoltats d'alzinar, que puja pels canals i escletxes tan com pot, donant una aparença de cinglera discontínua, i donant refugi a moltes espècies de vertebrats i de plantes que s'amaguen en aquests racons inexplorats.
Vista de la cinglera de Vilanova
Vista del Cingle del Pla del Castell
La Vall de Sau, que parteix les grans unitats geogràfiques del Colsacabra i les Guilleries, està envoltada de cingles per la seva part nord i nord oest. Una de les valls que es formen entre la cinglera i el ru és la vall de la riera de Balà, al centre de la foto, on hi trobem un dels punts amb una diversitat d'espècies d'animals i plantes més alta de la comarca d'Osona.
La neu és poc present al Collsacabra i a les Guilleries, doncs l'efecte de la proximitat del mar i la seva baixa altitut fan que tingui una climatologia temperada. Tot i això, les llevantades a l'hivern o principis de primavera a vegades deixen l'altiplà de Rupit i el pla de Cabrera enfarinats. A la fotografia, neu a la zona de les Guilleries a la vall de Vlanova de Sau. Al fons a l'esquerra, els cingles de Cabrera.
Collsacabra nevat
Cingles i prats a Falgars
Ja mirant a la comarca veïna de la Garrotxa, l'església de Falgars d'en Bas presideix la cinglera on neix el riu Fluvià. Precedint el massís del Puigsacalm, que a la fotografia es pot veure al fons, en aquesta zona s'alterna la cinglera, l'alzina, amb la fageda i els prats humits de gramínies i falgueres. Aprofitats actualment per la ramaderia extensiva, en aquesta zona es poden veure la majoria d'espècies pròpies de la muntanya mitjana catalana.
Una falguera enmig de la fageda al Collsacabra. Típica dels ambients humits de muntanya, aquesta planta abunda en les obagues de la serralada transversal.
Falguera a Rupit
Herba fetgera
L'herba fetgera (Hepatica nobilis) és una de les plantes típiques del sotabosc de la fageda i de les riberes de rieres i torrents de muntanya. Destaca la seva flor blanca o lila, que apareix enmig de les fulles seques a principis de primavera, donant un color especial al bosc.
El tudó (Columba palumbus) és un ocell propi de tot tipus de boscos de planes i muntanyes. Al Collsacabra hi nidifica de forma comú. És una de les principals preses dels rapinyaires de mida mitjana, com l'astor (Accipiter gentilis).
Tudó
Voltor volant vora el cingle
La recent expansió del voltor (Gyps fulvus) per les serralades del pre-pirineu catlà ha arribat al Collsacabra. Actualment es poden veure exemplars d'aquesta espècie de forma normal als cingles de Tavertet i a Cabrera, el Far i el Puisacalm. El voltor, però, encara no s'ha instal·lat a la comarca com a nidificant, tot i que hi és present tot l'any.
Pardal de bardissa (Prunella modularis). Aquest petit ocell, que hiverna a la Plana de Vic i a la major part del territori català, nidifica al Collsacabra de forma escassa. Típic resident del centre i nord del continent europeu, és un ocell que a Catalunya només nidifica al pre-pirineu i Pirineu, arribant al Collsacabra i al Montseny en forma de poblacions de cria localitzades.
Pardal de bardissa
Gamarús en un roure
El gamarús (Strix aluco) és el rapinyaire nocturn més abundant dels nostres boscos i és present de forma comú a tots els boscos del Callsacabra, les Guilleries i el Montseny. En la fotografia es pot veure un adult de gamarús de la fase vermella.
  Narcisos
Numulits en la roca calcària
El passat geològic de la zona és pot veure clarament amb la presència abundant de numulits, fòssils de colònies de coralls marins.
L'orquídia Ophrys sphegodes, present en prats del Collsacabra, ens indica una bona conservació del sòl i de l'estructura del prat. Un abús en les pastures per part de bestiar oví i sobretot boví pot acabar amb les poblacions d'aquestes plantes, que fan aliances biològiques amb fongs per a germinar.
Prats amb orquídies
Bassa deteriorada pel bestiar
El projecte Basses, promogut pel Grup de Naturalistes d'Osona, prete´n evitar imatges com aquesta, on es pot veure una bassa agrícola al Collsacabra totalment malmesa per l'acció directa de les vaques. Aquest fet, a part d'embrutar l'aigua i perjudicar el mateix bestiar, malmet totalment la vegetació de les vores i del fons de la bassa i per tant tota la fauna associada als punts d'aigua dolça. Amb accions de restauració i de promoció del bon ús de les basses agrícoles es vol compatibilitzar la ramaderia a la muntanya amb la biodiversitat dels espais aquàtics muntanyencs.
Granota roja (Rana temporaria), l'amfibi més propi de la muntanya mitjana i l'alta muntanya a Catalunya. Al Collsacabra hi ha bones poblacions d'aquesta granota, que viu en rieres, torrents i basses agrícoles.
Granota roja a Pruit
Llora verda
Una de les espècies de bolets millors comestibles és la llora verda (Russula virescens). Al Collsacabra és present a les rouredes de Rupit i Pruit i és un bolet apreciat per la gent del país.
El projecte de la Via Ferrata de Tavertet va fracassar i va haver de ser retirat per ordre judicial. Es pretenia muntar una Via Ferrada en més de sis quilòmetres de cingle en la zona de major interès per les espècies de fauna i flora protegides del Collsacabra. La oposició dels propietaris, dels científics i naturalistes osonencs va fer que el projecte es tirés enrere. A la fotografia es pot veure part de les instal·lacions que en el seu moment es varen construir sense ni tan sols permís d'activitats ni autorització dels propietaris de les finques per on passava la via.
Projecte de Via Ferrata

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 28/08/07