Una mirada al Pre-Pirineu osonenc.

 

La comarca d'Osona està envoltada de muntanyes. Amb la Plana de Vic al centre, la comarca es troba entre unitats geogràfiques molt diferenciades: LLuçanès, Collsacabra, Alt Congost, Montseny i Pre-pirineu central. Al nord d'Osona, al Pre-pirineu, hi ha les zones més salvatges i aïllades del nostre entorn. És terra de gats salvatges, galls fers, cèrvols i molts altres animals i plantes propis dels ambients forestals. A la fotografia els boscos del nord d'Osona, entre el Lluçanès i el Pirineu, entre Osona, El Berguedà i el Ripollès.

 

 
Les serres de Bellmunt i Curull es troben entre la Plana de Vic i el Vidranès. Pròpies d'un ambient mediterrani per la seva cara sud i d'un autèntic bosc europeu per la seva cara obaga, ens amaguen racons inexplorats i d'un interès ecològic molt destacable. Hi podem trobar alzinars muntanyenc, rouredes i fagedes, on hi viu un dels ocells emblemàtics dels boscos centreeuropeus: el picot negre (Dryocopus martius). Des del mateix santuari de Bellmunt, podem trobar, a pocs metres, des d'un alzinar sec a una frondosa fageda. Foto de la dreta: boscos de caducifòlies de la serra de Bellmunt a la primavera.

A la imatge podem veure un dels ambients més interessants del pre-pirineu osonenc: boscos esclarissats de caducifolis amb prats de falgueres i ginebrons. Aquests ambients tenen gran diversitat de plantes de muntanya i ho podem trobar un gran nombre d'espècies de vertebrats. Els més destacats són el lluert (Lacerta bilineata), l'escorxador (Lanius collurio), i les orquídies Orchis sambucina i Nigritella nigra. Les antigues pastures, que havien estat font d'alimentació de gran quantitat de ramats de bestiar vacú i oví, han esdevingut progressivament boscos joves que, si evolucionen en aquesta direcció, seran boscos ben formats en el futur. L'abandonament de les pastures també ha propiciat l'expansió de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum), que a la fotografia es veu seca.

Els grans exemplars de faig (Fagus sylvatica) que es poden veure al Pre-Pirineu osonenc són autèntic monuments naturals. Sovint créixen en zones ventades i aïllats de la resta del bosc, fet que els fa agafar formes extranyes. En aquests arbres, plens de forats, hi busquen refugi genetes (Genetta genetta), fagines (Martes foina) i rates dormidores (Glis glis), i ocells com el picot negre (Dryocopus martius) i el picasoques blau (Sitta europaea).
Les serres del nord de la comarca són molt forestals. Les fages omplen les obagues, i les rouredes es presenten a la vessant solella. Sovint algunes taques de pi roig es troben enmig de la fageda. A la imatge les fagedes de la serra de Milany i una vista en direcció el Berguedà. La gestió forestal és actualment força baixa o inexistent en aquestes terres, ja que la rendibilitat del bosc fa anys que és molt baixa o nul·la.
Els prats enmig de les àrees forestals són molt bons indrets per a la obsevrvació de la fauna forestal, com ara el cabirol (Capreolus capreolus), el gat salvatge (Felis sylvestris) o rapinyaires com l'aligot (Buteo buteo) o l'astor (Accipiter gentilis), tots ells presents en els boscos del nord de la comarca. Les boixedes enimg del bosc de caducifolis esclarissat són un hàbitat idoni per a la reproducció del pardal de bardissa (Prunella modularis), ocell present només com a reproductor en indrets d'aquest estil, poc comuns a Osona.
El bruel (Regulus ignicapillus) és l'ocell més petit d'Europa, juntament amb el reietó (Regulus regulus). Les dues espècies es poden veure a les boixedes envoltades de faigs a la serra de Milany, a Belmunt o a Curull. Aquesta espècie nidifica enmig dels arbusts fent un niuet petit de molsa i branquetes. Sorprenentment és una de les espècies que més aguanta el fred de l'hivern, sovint força graus sota zero enmig d'aquests boscos.
L'abandonament rural ha transformat el paisatge d'aquestes terres en els darrers decennis. A la fotografia es pot veure clarament com les antigues feixes, que eren cultivades amb blat, mestall i blat de moro, es van convertint en bosc. Aquests nous boscos joves han estat la causa principal del gran augment de la superfície forestal de Catalunya des dels anys cinquanta. Tot i que en certs indrets la deforestació va fer perdre gran quanttiat de sòl per erosió i ara els arbres tenen poc gruix de terra per créixer (sobretot en el pre-pirineu de LLeida), aquest no ha estat el cas del pre-pirineu osonenc, on prospera el bosc sense problemes. En els indrets on l'erosió ha provocat pèrdues de sòl, l'administració ha portat a terme projectes de reforestació.
La orquídia Nigritella nigra és pròpia de la muntanya mitjana i l'alta muntanya. A Osona, només la trobem en el re-pirineu: massís del Puigsacalm, Serra de Curull, Collfred i zones adjacents.

© Jordi Baucells , 2008
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 8/02/08