Esquirol (Sciurus vulgaris) en un roure al municipi de Malla. Novembre de 2002.

 
Descripció de l'espècie

De dimensions mitjanes, l'esquirol es diferencia per la seva llarga cua i pel color rogenc del pèl, tot i que alguns exemplars foscos presenten pelatge marró fosco gairebé negre. Els plomalls de les orelles també són característics. La seva agilitat sorprenent per moure's per dalt dels arbres el fan un dels animals millors adaptats a la vida arborícola de la nostra fauna vertebrada.

L'esquirol és sens dubte un dels mamífers forestals més coneguts. Després d'un passat dolent, doncs durant tot el segle XIX i la primera meitat del XX els espais forestals han estat molt sobreexplotats i l'esquirol molt caçat, actualment es troba en una situació molt millor. L'augment progressiu de la massa forestal i l'abandonament general de les activitats lligades al bosc han afavorit l'espècie, que ha ocupat també espais semiforestals, boscos de ribera, parcs i jardins fins i tot al bell mig de la Plana de Vic.

Indrets on es pot observar
A qualsevol massa forestal osonenca és possible observar aquesta espècie, però sens dubte les pinedes de pi roig són el millor hàbitat pels esquirols, que s'alimenten de pinyes d'aquest arbre. Les arbredes de pi pinyer i alzinars amb pi pinyer són també bons espais per l'esquirol. Per observar l'espècie, per exemple, es pot anar a la obaga dels Munts, a Sant Boi de Lluçanès, o a la obaga de la Solana, a Montesquiu.
Estatus, conservació i gestió

L'esquirol ha deixat de ser fa molts anys peça de caça i objectiu culinari (abans a pagès l'arròs amb esquirol era un plat molt apreciat). Fa uns anys aquesta espècie es va veure afectada per una malaltia vírica que actualment sembla que no l'afecta. De totes maneres, i a l'igual que moltes de les espècies de mamífers osonencs, no hi ha estudis específics sobre l'estat actual de les poblacions.

Una bona gestió forestal sostenible, amb una bona rotació de les parcel·les i evitant la sobreexplotació del bosc és fonamental per a mantenir l'espècie. A la vegada mantenir la seva prohibició de caça.

Altres aspectes d'interès

Els censos d'esquirol es realitzen, com molts dels censos per mamífres, a través del recompte de rastres. Concretament aquesta espècie deixa el rastre de pinyes menjades sota els pins que han fructificat més, donant a conèixer la seva presència. En els itineraris de cens d'esquirol es fa un recompte de rastres de pinyes menjades per cada 100m lineals de recorregut.

© Jordi Baucells , 2009
© Jordi Baucells (textos i fotografies, si no s'esmenta l'autor)
Pàgina actualitzada: 8/02/09