El senglar (Sus scrofa). Crònica d'una expansió anunciada.

El senglar és un dels exemples d'espècie en plena expansió des de fa unes dècades a Catalunya, Península Ibèrica i, de fet, a la major part del continent europeu. Aquest mamífer, que a Osona era escàs fins a finals dels anys setanta, va patir una primera expansió poblacional durant els anys vuitanta. Bàsicament les causes han estat genètiques (els porcs senglans s'han creuat amb les races de porcs domèstics augmentant així, amb els anys, la tassa de reproducció), i també degut a l'augment de la massa forestal i l'abandó dels boscos, que ha propiciat una major reproducció de l'espècie i una major protecció enfront la caça.

En la fotografia, un grup nombrós de senglans creuant per una àmplia zona oberta del massís del Montseny. Desembre de 2005.

Les experiències de pagesos, caçadors i gent del camp diuen que ja a finals dels anys setanta i principis dels anys vuitanta a Osona, especialment a les Guilleries, els senglans es creuaven amb els porcs domèstics. Així, per exemple, a Espinelves, a finals dels anys vuitanta, els habitants de les masies properes al poble ja es queixaven que, de forma insòlita, els senglans passejaven molts matins impunement pel costat de les granges, fins i tot arribant a entrar dins les quadres dels porcs.

Actualment el senglar és una de les peces més caçades al nostre país. Es compten per desenes les societats de caçadors senglaners que, amb modernes tecnologies de comunicacions, fan parada cada cap de setmana i batuda pel senglar. Sorprenen les dades de les caceres, que es compten en centenars d'individus cada any només, per exemple, en dues de les colles de les Guilleries.

Juntament amb els senglans, actualment a Osona es troben en ple procés d'expansió altres espècies, com per exemple el cabirol (Capreolus capreolus), la tórtora turca (Streptopelia decaocto) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).

 

Els senglans són molt abundants en tot el territori osonenc. Fins i tot arriben pràcticament dins la ciutat de Vic, ja que s'han observat a menys de 50 metres de les cases de la ciutat. Tot i això, es mouen molt per la nit, que és quan s'alimenten, i de dia descansen en zones arbrades molt brutes i inaccessibles. A la fotografia de la dreta, rastres típics de senglar en un prat del Collsacabra.
A les fotografies típics rastres que deixen els senglans quan mosseguen l'escorça dels arbres o quan fan jaços vora la base d'un arbre. A vegades aquests indrets són freqüentats pels senglans durant anys.
Actualment, però, i davant la situació de cacera massiva d'aquesta espècie i la incertesa sobre l'estat real de les poblacions, la seva situació genètica i en general la seva conservació i gestió a Catalunya, s'ha fet necessària la realització d'estudis seriosos per a conèixer amb fiabilitat i precisió aquestes dades. Certament és una espècie que es fa molt visible a través dels rastres que deixa, i l'apreciació és que és molt abundant, però les dades dels exemplars caçats no indiquen ni molt menys la situació de les poblacions de senglans.

© Jordi Baucells , 2009
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 8/02/09