El talpó comú (Microtus duodecimcostatus), una espècie important de la piràmide ecològica en ambients rurals i agrícoles.

 
Descripció de l'espècie

Aquest petit rosegador es diferencia de les espècies del grup dels ratolins (ratolins de bosc, ratolins de camp i de casa) per tenir el musell arrodonit, el cos més ample i la cua curta (d'uns 2 cm). Els seus constums són hipogeus, és a dir, normalment viu en galeries sota terra, tot i que visita sovint la superfície del sòl agrícola deixant els típics pilons de terra que veiem pels conreus. De colors marronosos-grisosos, és l'únic representant del grup dels talpons a la Plana de Vic, essent el talpó roig (Clethrionomys glareolus) l'altre membre de la família dels talpons present a Osona, però només al Pre-Pirineu i Colsacabra.

Indrets on es pot observar
És molt fàcil veure rastres d'aquest animal, a qualsevol conreu d'herba, alfals, guaret o herbassar de la comarca, exceptuant els prats d'alta muntanya del Montseny. Però veure'l a ell en directe és força difícil, ja que la major part del dia es troba dins les seves galeries. Podem veure, a vegades i si ens fixem molt, com es mou la terra en els pilons, i aquesta és la senyal que el talpó es mou proper a la superfície.
Estatus, conservació i gestió

Es tracta d'una espècie lligada als conreus, prats, herbassars, erms i horts. La seva abundància deen de les bones pràctiques agrícoles, i on més abunda és en els indrets on es practica una agricultura respectuosa amb l'ambient i es mantenen marges i herbassars. Una excessiva intensificació dels conreus perjudica aquesta espècie. A casa nostra no és mai un problema quant a danys a l'agricultura, però per exemple a Castella, a la terra de Campos (Palencia) un parent del nostre talpó, el talpó agrest (Microtus agrestis) ha esdevingut a vegades una plaga destructora que arrasa conreus de tot tipus, incloses plantes de gran port com el blat de moro.

Altres aspectes d'interès

Aquesta espècie és un pilar fonamental per el manteniment de la piràmide ecològica, especialment com a aliment de rapinyaires i carnívors. Per exemple, en el cas de l'òliba (Tyto alba), aquesta espècie constitueix sovint un percentatge molt elevat de la seva dieta.

© Jordi Baucells , 2009
Pàgina actualitzada: 8/02/09