El ratolí mediterrani (Mus spretus), un dels micromamífers més abundants dels espais agrícoles i semiforestals de la comarca.

 
Descripció de l'espècie

Aquest ratolí es diferencia del ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) per ser de tonalitats grisoses amb la part del dessota una mica més clara; el seu parent el ratolí de camp és marró clar amb la panxa visiblement blanca. El ratolí mediterrani és clarament més petit que el de camp i d'iguals dimensions que el ratolí domèstic o de casa, del que és molt difícil de diferenciar.

Indrets on es pot observar
La majoria d'observacions de ratolins de mides petites al camp corresponen a aquesta espècie, però si es vol detectar amb seguretat la seva presència el millor és parar trampes de captura en viu en els diferents ambients on el busquem. A Osona, és present arreu de la comarca, excepte les grans extensions forestals molt tancades de les Guilleries, Collsacabra i Pre-Pirineu.
Estatus, conservació i gestió

Els micromamífers osonencs no estan amenaçats quant a les seves poblacions, però sí que una bona diversitat en micromamífers indica un bon estat dels hàbitats en mosaic, agrícoles i semiforestals. Per altra banda, l'ús abusiu de pesticides, rodenticides minven molt les seves poblacions però perjudiquen altres elements de l'ecosistema, podent així provocar desequilibris importants. Els rapimyaires nocturns i els petits rapinyaires diürns són excel·lents controladors d'aquesta espècie. En un estudi de l'alimentació del mussol banyut a la Plana de Vic, fet el 2007 pel Grup de Naturalistes d'Osona, es va poder comprovar com una parella d'aquests mussols en època de cria consumeixen uns 5 ratolins mediterranis cada nit.

Altres aspectes d'interès

La diferenciació del ratolí mediterrani (Mus spretus) i el ratolí domèstic (Mus musculus) a simple vista és gairebé impossible. Cal analitzar mesures cranials per diferenciar-los amb seguretat. El què sí que ocupen és un hàbitat diferent: així com el ratolí domèstic viu dins les cases, masies, graners i granges, el ratolí mediterrani viu en camps de conreu, vores de bos, marges arbrats i bardisses.

© Jordi Baucells , 2009
Pàgina actualitzada: 8/02/09