Perdiu roja (Alectoris rufa) mascle, sobre una pedra en un hàbitat típicament mediterrani.

 
Descripció de l'espècie
La perdiu roja es reconeix fàcilment: de mides mitjanes, té les parts superiors de colors marronosos i el pit de color gris blavós. Destaquen les ratlles vermelloses dels costats i el cap amb dues ratlles. El bec i les potes són d'un color vermell molt vistós. El seu cant, típic, és reconegut per tota la gent de pagès i del món rural en general.
Indrets on es pot observar
A Osona, actualment, la perdiu roja en pur estat salvatge és escassa. Al Collsacabra, Montseny i Pre-Pirineu, en indrets on hi ha zones obertes amb camps de conreus i prats alternats amb zones de matoll i roquissars es pot veure la perdiu. A la Plana de Vic i al LLuçanès només existeixen actualment poblacions procedents d'alliberaments. Un bon indret per observar-la són els plans de l'Avenc (Tavertet) i el Pla Boixer, vora els cingles del Collsacabra.
Estatus, conservació i gestió

És molt important una bona gestió cinegètica a mig i llarg termini per a mantenir i promoure les poblacions de perdiu rija a Catalunya, i en concret a la comarca d'Osona. Les bones pràctiques agrícoles, una bona planificació, control i rotació del calendari de caça de la perdiu en les diferents zones permeten que les repoblacions prosperin i esdevinguin poblacions estables. La genètica dels animals alliberats i el maneig i alimentació a la granja són també factors clau.

Des d'aquí demanem a les administracions que, invertin els mateixos diners que en l'actualitat en cria i repoblacions, propoguin més la qualitat dels animals i dels hàbitats en els quals són alliberats, que no pas la quantitat. Així, amb uns bons convenis a nivell comarcal es podria evitar el què passa actualment, que bona part de la població alliberada ni tan sola s'arriba a poguer caçar, ja que no sobreviu a les primeres setmanes en llibertat.

Altres aspectes d'interès

Un dels ocells que històricament s'havia caçat molt a Osona, la perdiu és aviu dia caçada de forma irregular o relictual. Els caadors s'han afeccionat més a la becada i al senglar, i la perdiu i el conill han estat molt abandonats.

© Jordi Baucells , 2007
© Jordi Baucells (totes les fotografies i textos)
Pàgina actualitzada: 28/08/07