EL GRUP DE NATURALISTES D'OSONA I EL PROJECTE MUSSOL

Mussol comú (Athene noctua) adult. Maig 1998.

 
OBJECTIUS
El Grup Naturalistes d'Osona és una entitat osonenca que es dedica a l'estudi, protecció i divulgació dels valors naturals de la comarca. Dins dels objectius de l'entitat en els anys 2001-2007 hi ha el projecte mussol, un projecte que vol protegir, divulgar i estudiar el mussol comú (Athene noctua) a Osona. L'estudi de les causes de la seva regressió, la comunicació amb el món rural i municipal per a implantar mesures per a la seva protecció i la divulgació d'aquesta espècie a tots nivells ha portat al GNO a la realització d'aquest projecte, amb el suport de la Institució Catalana d'Història Natural i la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
CALENDARI
El projecte es va iniciar l'any 2002 i té previstes actuacions fins l'any 2007. A partir del 2007 es plantejaran noves fases i iniciatives i s'avaluaran els resultats obtinguts.
ACCIONS

A1: Censos de rapinyaires nocturns.

A2: Censos de micromamífers en les dues parcel·les estudiades per a determinar les densitats de presa.

A3: Col·locació de 60 caixes-niu túnel en indrets estratègics per a l'espècie.

A4: Edició d'un tríptic divulgatiu.

A5: Comunicacions a tots els Ajuntaments que hi ha dins l'àrea de distribució del mussol comú a Osona les actuacions que es fan i demanar-los suport.

A6: Una de les actuacions a llarg termini és obtenir ordenances municipals que tinguin en compte que, en la restauració de masos i edificis rurals, es tinguin en compte criteris per a la protecció dels mussols i altres espècies d'hàbitats agrícoles.

DIVULGACIÓ

D1: Tríptic divulgatiu.

D2: Publicació a nivell de Catalunya d'ecologia i conservació dels rapinyaires nocturns.

D3: Xerrades i presentacions a escoles, centres de natura, ajuntaments, etc.

RESULTATS DELS PRIMERS DOS ANYS

En els dos primers anys del projecte s'han obtingut unes primeres conclusions de la fase d'estudi:

  1. El mussol comú està disminuïnt dràsticament les seves poblacions en una part concreta de la Plana de Vic: sectors sud i est de La Plana.
  2. Les causes principals són la pèrdua directa d'indrets on criar i els atropellaments.
  3. Les caixes-niu col·locades tenen una acceptació molt alta per part de l'espècie.
  4. La restauració de masos, cabanyes i murs de pedra a la zona de Plana de Vic Est és una de les causes més importants de la pèrdua de parelles nidificants.

 

© Jordi Baucells , 2007
© Jordi Baucells (totes les fotografies i textos)
Pàgina actualitzada: 28/08/07

DISTRIBUCIÓ DEL MUSSOL COMÚ (Athene noctua) a Osona
Distribució del mussol comú a Osona abans del 1997
Distribució actual (2005). Els punts vermells corresponen a parelles nidificants que han deixat d'existir en el període 1997-2005. En blau s'inclou l'àrea de distribució potencial del mussol comú (hàbitats potencialment bons a Osona).

L'acció A3 del projecte és la de col·locar caixes-niu específiques per a l'espècie. Aquest darrer any 2005 hem començat la construcció d'un nou model, molt adequat, fet amb bobines reciclades de la indústria del plàstic. A les fotografies es poden veure aquests models, i com els pengem dalt de l'arbre. La sistemàtica a seguir durant el 2005 i 2006 és donar preferència als territoris abandonats pel mussol els darrers anys i posar-hi grups de 2.3 caixes, separades uns 50-80 metres una de l'altra, perquè el mussol disposi de varis forats propers.

Caixes-niu per a Athene noctua. Projecte mussol-GNO, 2006.

Com es col·loquen les caixes. Santa Eugènia de Berga, febrer 2006.

Mapa de la ZONA II d'estudi del projecte mussol. Municipis de Grub, Vic i Santa Cecília de Voltregà.
Mapa de la ZONA I d'estudi del projecte mussol. Municipis de L'Esquirol, Manlleu i Torelló.

ZONA I: Bon estat de conservació pel què fa als hàbitats agrícoles: conreus de cereals i farratges, marges arbrats, serrats i codines amb margues i herbassars. Masies sense restaurar que encara mantenen forats actius per a criar els mussols, alta presència d'arbres vells, majoritàriament roures. Superfície de 3300 hectàrees amb 70-77 parelles de mussol comú.

ZONA II: 3200 hectàrees de conreus, bàsicament de cereals i farratges, en els municipis de Gurb i Santa Cecília. Es tracta d'una zona intensificada, amb marges pelats i pocs arbres vells, els erms i les codines i serrats s'han perdut força, igual que els herbassars. Un factor negatiu clau han estat les masies, que s'han restaurat en la seva majoria esdevenint residències sense tenir en compte cap criteri de protecció d'aquesta espècie (teules de ventilació, caixes-niu, etc.). A més, hi ha les noves vies de comunicació (bàsicament la nova C-17) que han fet desaparèixer molts exemplars adults. La població demussols en aquesta zona és de 22-25 parelles amb 3200 hectàrees.

Arxiu base de dcades centres de recuperació

 

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 28/8/07