La tórtora (Streptopelia turtur) i la tórtora turca (Streptopelia decaocto)

La tórtora (Streptopelia turtur) és una espècie pròpia dels ambients agrícoles, de muntanya mitjana i bosquines de tot el continent europeu. És estival i arriba a les nostres contrades a principis del mes d'abril. En marxa discretament durant el mes de setembre i excepcionalment per l'octubre. Quan arriba, és normal i típic sentir el seu cant, no massa fort però molt típic: "rrrruuuu...rrruurruuu..." Actualment aquesta espècie, en franca regressió al continent europeu, depèn de la conservació dels hàbitats agrícoles i de les condicions hivernals al continent africà.

La tórtora turca (Streptopelia decaocto) és pròpia de l'Est europeu i ja fa més de dues dècades que està envaint tota Europa. A la comarca d'Osona va arribar l'any 1983, quan es va detectar una parella d'aquesta espècie nidificant a Taradell. Posteriorment i de forma molt ràpida es va escampar per la Plana de Vic i finalment pel Lluçanès, ocupant àrees periurbanes i rurals. Actualment ocupa tots els pobles i ciutats de Catalunya assolint densitatsmolt elevades. Per exemple, aquest mateix mes de gener del 2006, han estat comptats estols de més de 350 exemplars a les afores de Vic, alimentant-se en una fàbrica vella de pinsos.

Aquestes dues espècies no competeixen actualment pels mateixos hàbitats. Tot i que en zones rurals i arbredes apareixen les dues espècies, la turca habitat molt més propera als nuclis urbans i encara no ha envaït de forma agressiva els hàbitats agrícoles.

 

A la fotografia una parella de tórtores "del país", que s'anomenen comunment en el món rural. Aquests exemplars estaven menjant llavors un un camí de pagès. Prats de Lluçanès, juny de 2003.

A la fotografia una tórtora turca posada en una barana d'una casa del nucli urbà de Vic. Febrer de 1997. Aquesta espècie, que frequenta tota mena d'hàbitats poc o molt humanitzats, està en plena expansió a Catalunya des dels anys vuitanta. En moltes ocasions provoca pèrdues greus en granges.

Mesures de gestió i/o conservació: Per controlar la tórtora turca hi ha empreses que fan captures i que eliminen part de la població, però aquesta metodologia s'ha de practicar molt acuradament, amb els deguts permisos de l'administració i un seguiment professional i científic. Concretament en una granja de vaques situada al nord de la comarca d'Osona, on hi havia un estol de tórtores turques de més de cinc cents exemplars, les pèrdues mensuals degudes a la "plaga" superaven els 1500 euros.

Per a promoure la presencia i conservació de la tórtora del país, una agricultura sostenible, amb bones pràctiques, un control de la caça desmesuda de l'espècie l'afavorirà. Però malauradament és molt difícil aturar la destrucció i ocupació progressiva del seu hàbitat i evitar les grans sequeres africanes.

 

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 28/8/07