Timon lepidus

Llargandaix ocel·lat (Timon lepidus) en un erm d'una zona agrícola de la Plana. Calldetenes, juliol de 1996.

 
Descripció de l'espècie

El llargandaix comú o ocel·lat és un dels rèptils de més grans dimensions que hi ha a Osona. De colors vius, destaquen les taques blaves que tenen els exemplars adults als laterals del cos. Els joves són més clars i tenen taques rodones de color verd per tot el cos. A la fotografia es pot veure la corpulència dels mascles adults, que assoleixen els 40 cm de llargària total.

Indrets on es pot observar
A Osona podem veure aquesta espècie en qualsevol lloc de la Plana de Vic, el LLuçanès i els indrets menys alts i més assolellats del Collsacabra, Pre-Pirineu osonenc i Montseny. Per exemple, podem veure'n amb relativa facilitat en els terressos i codines del Torrental, a Calldetenes, al Pradell (Gurb) o als Quatre Camins (municipi de Sant Pere de Torelló).
Estatus, conservació i gestió

Realment es tracta duna de les espècies que ha sofert una important regressió a Osona en les últimes dècades. La intensificació de l'agricultura, l'augment de la massa forestal i l'abandonament de les masies a les Guilleries, el Montseny i el Pre-Pirineu han fer que la distribució del llargandaix ocel·lat es reduís molt. Actualment el trobem amb relativa abundància en les zones on l'agricultura i el paisatge obert s'ha mantingut, com les planes de Malla, Gurb i Manlleu. En municipis com ara Taradell, on la massa forestal ocupa actualment molta part d'antigues terres agrícoles, s'ha rarificat.

Per conservar i promoure aquesta espècie hi ha mesures molt concretes que n'afavoreixen la presència, com ara els munts de pedres de grans dimensions, els murs de pedra, els marges amb arbres grans, etc. La roturació de marges i evidentment la progressiva urbanització de terres agrícoles el fan desaparèixer. Recomanem als propietaris de finques agrícoles que conservin els arbres vells, els munts de pedres vora els camps i els marges amb forats, pedres grans o murs, ja que són un bon refugi per aquesta espècie i també per d'altres espècies que estan en perill, com ara l'eriçó fosc.

Altres aspectes d'interès

Els censos i observacions d'aquesta espècie a la Plana de Vic ens demostren que any rera any el llargandaix ocel·lat va disminuïnt. És en el fons un bon indicador que l'activitat agrícola tradicional està acabada i que els paisatges agrícoles i oberts, els erms, descampats, codines i terressos amb pedres, el seu hàbitat preferit, cada vegada són més rars. Les persones que restauren masies i finques agrícoles per a viure-hi, tenen la oportunitat de preservar aquests valors que esmentem en aquesta fitxa amb l'objectiu que aquestes espècies sensibles segueixin amb nosaltres molts anys..

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (textos i fotografies, si no s'esmenta l'autor)
Pàgina actualitzada: 28/8/07