La serp verda (Malpolon monspessulanus) és un rèptil emblemàtic dels ambients mediterranis.

 
Descripció de l'espècie

De dimensions i formes marcadament corpulentes, és una serp que pot assolir els 120 cm de llargària. De colors verdosos, els ecemplars adults tenen una zona fosca, gairebé negra, a la part anterior del cos. Els joves són de colors més clars, piguellats de negre i amb la cara piguellada d'un color vermellós. Destaca l'escata que sobresurt per sobre dels ulls, en forma de cella, que li dona un aire d'agressivitat característic.

Indrets on es pot observar
Els ambients agrícoles de la Plana de Vic i els voltants de la Plana, del Lluçanès, Bisaura i Collsacabra són els hàbitats més freqüentats per aquesta serp, que evita viure en l'interior de les grans masses forestals, com ara les Guilleries i el Montseny. És molt típica de les vores de carreteres, camins i marges, on malauradament massa sovint mor atropellada pels cotxes. Podem veure aquesta serp, sempre amb una mica de sort, per exemple, al pla de Malla, entre la Guixa i Malla. És de costums marcadament diürnes.
Estatus, conservació i gestió

La conservació d'aquesta espècie va molt lligada al bon estat dels espais agraris osonencs i a la bona connexió ecològica entre aquests espais. Un excés de carreteres afecta seriosament als rèptils i mamífers propis de les zones de conreus, com ara la serp verda, l'eriçó o la mostela. També la presència de murs de pedra, edificis vells, marges amb una vegetació espessa, arbres vells, etc. afavoreixen l'espècie. Per a reproduïr-se utilitza lloses de pedra que li permetin pondre els ous a sota.

Altres aspectes d'interès

Es tracta de la única serp d'osona que és verinosa, exceptuant l'escurçó (Vipera aspis). De totes maneres, la serp verda mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrera, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada. Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, que de totes maneres no té un gran perill per a l'home.

© Text Jordi Baucells, 2007
© Ramon Pou (fotografies)
Pàgina actualitzada: 26/10/07