La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga de Florida (Tachremys scripta). Un altre exemple de la cara i la creu dels ambients aquàtics osonencs.

En la secció de "La cara i la creu", s'exposen casos d'espècies autòctones (pròpies de la fauna osonenca o introduïdes en períodes molt llunyans) que es troben en forta regressió i espècies introduïdes i/o invasores que estan en plena expansió i que, en certs casos, poden esdevenir fins i tot una plaga. Conèixer més sobre la biologia d'aquestes espècies ens pot ajudar a promoure mesures de correcció i de gestió per millorar, protegir o promoure la conservació dels ecosistemes propis de les nostres terres.

 

Tortuga de rierol

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) en un espai fluvial en bon estat de conservació. A Osona la tortuga de rierol es donava pràcticament extingida. Actualment se sap que és molt escassa i sempre s'observa en forma d'individus isolats.

Tortuga de Florida

La tortuga de Florida (Tachremys scripta) està envaïnt de forma molt agressiva els espais fluvials osonencs, especialment el riu Ter, Sorreigs, Gurri i Mèder. També ocupa basses agrícoles on abusa de la seva dominància ecològica sobre moltes altres espècies aquàtiques, sobretot amfibis i peixos.

Les tortugues d'aigua eren a principis dels anys vuitanta molt escasses a Osona. Ens trobavem en uns anys on la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis), ambdues espècies pròpies de la fauna autòctona local, havien pràcticament desaparescut dels nostres ecosistemes d'aigua dolça. Va ser, malauradament, a principis dels anys noranta quan una nova espècie, la tortuga de Florida (Tachremys scripta), coneguda popularment com a tortuga de peixera, espècie que es comercialitza en forma d'exemplars joves de petites dimensions per a peixeres d'aigua dolça, iniciava la invasió cap al medi natural.
Els alliberaments, normalment sense males intencions però moltes vegades amb la ignorància del que pensa que la natura ho aguanta tot, comencen amb les tortugues de Florida joves alliberades en un rierol, una bassa o simplement al camp. Els exemplars s'adapten ràpidament al nou medi aquàtic i creixen fins a convertir-se en tortugues de dimensions considerables i una agressivitat sorprenent, que s'alimenten de tot tipus de restes animals, vegetals, de larves d'insectes , amfibis o peixos, etc. en el punt d'aigua on viuen. Desplacen moltes espècies autòctones de peixos, amfibis i rèptils.

Davant aquesta informació, es recomana sempre:

  • No alliberar mai tortugues ni qualsevol espècie que no és pròpia del nostre país.
  • Porta-les en un centre de fauna, botiga d'animals domèstics, donar-les a una persona que pugui cuidar-les en captivitat, etc. però mai podem pensar que li fem un favor alliberent-la al medi natural.
  • Evitem comprar animals exòtics si no som extremadament responsables. Pensem que el compromís amb ells serà llarg.
  • Siguem conscients que els animals exòtics no tenen futur en la natura a casa nostra. Són gairebé sempre un perjudici per a la fauna autòctona.

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 28/8/07